L'Elaboració
El primer procés que es duia a terme en l’elaboració del Torró d’Agramunt era la selecció d’ingredients. Una vegada s’havien escollit els ingredients es passava a la torrada de les avellanes.
La torrada es realitzava en una torradora que consistia en un recipient metàl•lic de forma esfèrica o cilíndrica que girava horitzontalment sobre el seu eix a través d’una maneta que el torronaire feia girar. El recipient es col•locava en una mena d’estufa que s’alimentava amb un foc de llenya; també es torraven en forns. Quan les avellanes ja estaven torrades es deixaven refredar i després es pelaven amb un aparell anomenat la Sotana, que era una mena de purgador de cuir.
El segon pas en l’elaboració del torró era la cuita i blanquejament de la mel. Aquesta es posava en un perol, col•locat dins una fogaina. La fogaina era una construcció d’obra que tenia a la part superior un orifici en el qual es posava el perol i en la part inferior un altre orifici pel qual s’introduïen les brases. Quan la mel començava a bullir s’havia de remenar perquè no es cremés i perquè no fes grumolls. Aquesta era una tasca molt feixuga i per tal de reduir l’esforç la part superior del rem de fusta que es feia servir per remenar, estava collat en un suport a la paret. Els encarregats de remenar s’anaven alternant cada cinc minuts durant dues hores aproximadament.
Després de la cuita de la mel, aquesta resultava ser d’un color fosc i per tal de blanquejar-la els torronaires hi barrejaven les clares d’ou batudes a punt de neu. La proporció exacta era d’una clara d’ou per cada lliura de mel.
Quan la barreja ja tenia el punt exacte de cuita, es treia del foc i s’hi tiraven les avellanes. Es continuava remenant vigilant que no quedessin grups d’avellanes on no hi hagués entrat la mel. Quan la pasta ja era homogènia se n'agafava una part i es posava damunt d'una taula enfarinada per tal de començar el procés de pesatge i d’elaboració manual de les tauletes de torrons.
Actualment el procés que es segueix en l'elaboració del Torró d'Agramunt continua sent artesà i tal com el duien a terme els antics torronaires però les eines i els mitjans utilitzats en la seva elaboració s'han adaptat als nostres temps per poder continuar oferint el Torró d'Agramunt.
La torrada es realitzava en una torradora que consistia en un recipient metàl•lic de forma esfèrica o cilíndrica que girava horitzontalment sobre el seu eix a través d’una maneta que el torronaire feia girar. El recipient es col•locava en una mena d’estufa que s’alimentava amb un foc de llenya; també es torraven en forns. Quan les avellanes ja estaven torrades es deixaven refredar i després es pelaven amb un aparell anomenat la Sotana, que era una mena de purgador de cuir.
El segon pas en l’elaboració del torró era la cuita i blanquejament de la mel. Aquesta es posava en un perol, col•locat dins una fogaina. La fogaina era una construcció d’obra que tenia a la part superior un orifici en el qual es posava el perol i en la part inferior un altre orifici pel qual s’introduïen les brases. Quan la mel començava a bullir s’havia de remenar perquè no es cremés i perquè no fes grumolls. Aquesta era una tasca molt feixuga i per tal de reduir l’esforç la part superior del rem de fusta que es feia servir per remenar, estava collat en un suport a la paret. Els encarregats de remenar s’anaven alternant cada cinc minuts durant dues hores aproximadament.
Després de la cuita de la mel, aquesta resultava ser d’un color fosc i per tal de blanquejar-la els torronaires hi barrejaven les clares d’ou batudes a punt de neu. La proporció exacta era d’una clara d’ou per cada lliura de mel.
Quan la barreja ja tenia el punt exacte de cuita, es treia del foc i s’hi tiraven les avellanes. Es continuava remenant vigilant que no quedessin grups d’avellanes on no hi hagués entrat la mel. Quan la pasta ja era homogènia se n'agafava una part i es posava damunt d'una taula enfarinada per tal de començar el procés de pesatge i d’elaboració manual de les tauletes de torrons.
Actualment el procés que es segueix en l'elaboració del Torró d'Agramunt continua sent artesà i tal com el duien a terme els antics torronaires però les eines i els mitjans utilitzats en la seva elaboració s'han adaptat als nostres temps per poder continuar oferint el Torró d'Agramunt.
